Ecuaciones de Maxwell
Ámbar, vidrio, seda, lana. Un imán.
Cuánta energía ignorada,a nuestro alrededor
por los siglos de los siglos!
Y luego en el cielo, en el rayo,
y en el cuerpo -rigidez y espasmo-:
el músculo y la nube, hermanos
eléctricos y oscuros, como paisajes
llamados a estallar en la misma tormenta!
Y la pila y el hilo: estos discos alternos
de cobre y de zinc donde un ácido revela
corrientes que permiten, por fin, la medida,
que calienta los cables y desvía la brújula!
Y el número, y la síntesis, y por fin la unidad:
en sólo cuatro leyes miles de fenómenos,
y aún más: por sorpresa, la luz,
toda la luz,
la velocidad de la luz,
el espejo y la lente, el color, la opacidad:
la suma de colores se convierte en oscuridad,
y más:
este desbordamiento
más allá de las fronteras de los sentidos,
este exceso de más y más realidad
independiente del ojo, inaccesible para el ojo,
pero dado al pensamiento en la pureza
de este conjunto de cuatro ecuaciones,
como otra maravilla del mundo
como otro idioma del mundo,
mental, real, ardiente,
abrumadoramente
cercano al que llamaríamos armonía,
majestad, profundidad:
la pasión y el hielo en un sorbo de lucidez.
David Jou de su poemario Las escrituras del universo , originalmente en catalán.
Les equacions de Maxwell
L’ambre, el vidre, la seda, la llana. L’imant.
Quanta energia al voltant,
ignorada,
segles i segles!
I després en el cel i en el llamp,
i en el cos -rigidesa i espasme-:
el múscul i el núvol, germans
elèctrics i obscurs, com paisatges
cridats a esclatar en la mateixa tempesta!
I la pila i el fil: aquests discs alternats
de coure i de zinc on un àcid desvetlla
corrents que permeten, per fi, la mesura,
que escalfen els fils i desvien la brúixola!
I el nombre, i la síntesi, i per fi la unitat:
en només quatre lleis tants milers de fenòmens,
i encara molt més: per sorpresa, la llum,
tota la llum,
la velocitat de la llum,
el mirall i la lent, el color, l’opacitat,
la suma de clarors esdevinguda obscuritat,
i més:
aquest desbordament
enllà de les fronteres dels sentits,
aquest excés de més i més realitat
independent de l’ull, inassolible a l’ull,
però oferta al pensament en la puresa
d’aquest joc de quatre equacions,
com una altra bellesa del món,
com un altre llenguatge del món,
mental, real, ardent,
aclaparadorament
proper al que en diríem harmonia,
majestat, profunditat:
la passió i el glaç d’un tast de lucidesa.
Maxwell’s Equations
Amber, glass, silk, wool. A magnet.
How much energy about,
that has been ignored,
centuries after centuries!
And later in the sky, in the lightening bolt,
in the body –rigidity and spasm-:
the muscle and the cloud,
electric hidden brothers, like landscapes
called to explode in the same storm!
And batteries and wires: these alternating disks
of copper and zinc where an acid discloses
measurable currents that heat wires
and deviate compasses!
And the name, and the synthesis, and finally unity:
in only four laws thousands of phenomena,
and even much more: by surprise, light,
all the light,
the velocity of light,
the mirror and the lens, color, opacity,
the sum of colors turn into obscurity,
and more:
this overflowing
past the borders of the senses,
this excess of more and more reality
independent of one’s eye, inaccessible to one’s eye,
but given to thought in the purity
of this set of four equations,
as another wonder of the world,
as another language of the world,
mental, real, burning,
overwhelmingly
close to what we’d call harmony,
majesty, profundity:
the passion and the ice in a sip of lucidity.
Las Ecuaciones de Maxwell en 5 Minutos explicadas por QuantumFracture